Sobre el "Dret d'ús de la Cultura" (Segona Part)

(potser millor llegir primer la primera part, situada just a continuació)
Començarem aquesta segona part amb una consideració bàsica plantejada en forma de llistat d'exemples:

• En arquitectura no es cobren "drets d'autor" dels edificis pel rendiment que es pugui obtenir d'un edifici o habitatge.
• En medicina no es cobren "drets d'autor" pel rendiment obtingut a partir d'una cura, tractament o operació.
• A l'ensenyament no es cobren "drets d'autor" pels rendiments obtinguts per l'alumnat a partir de l'educació rebuda.
• Els establiments públics no paguen "drets d'autor" en concepte del rendiment que el disseny interior del local aporta al seu negoci.
• En gastronomia, cap professional de la cuina cobra "drets d'autor" per la realització de les seves receptes en àpats públics ni privats.
• En disseny gràfic no es cobren "drets d'autor" pel rendiment que obtingui una entitat o empresa a partir de la utilització de la imatge gràfica que se'ls ha dissenyat.
• Qui fa el pregó d'una festa major no cobra drets d'autor per les reproduccions que es facin d'aquest pregó.
• En tots els camps professionals es cobra "per treballar" i no "per haver treballat".
• Cap sector professional fora del món de la cultura té el privilegi d'aplicar un cànon sobre un producte pel possible ús perjudicial per a aquest que se'n pugui arribar a fer: seria concebible que els ajuntaments cobréssin un cànon als esprais, retoladors i altres pintures pel possible embrutament de façanes que es pugui fer amb aquests?

Aleshores... per quin motiu les societats de protecció dels drets d'autor poden cobrar per aquests conceptes?
La resposta és clara: pel mateix motiu que els senyors feudals es beneficiaven del delme o del "dret de cuixa", que els gàngsters cobren "limpost de protecció", que les guerrilles i els grups terroristes cobren "limpost revolucionari", que les policies de molts països apliquen "la mordida" a qualsevol tràmit, que en alguns ports, aeroports i aduanes "es perden" algunes mercaderies...
És evident: per que es pot.


I... és desitjable que això funcioni d'aquesta manera?
No, és clar.
D'entrada, a cap Cultura li convé que "qui va fer" s'endugui els recusos mentre "qui vol fer" es mor de fàstic.
Però el problema no és pagar-li esforç més temps multiplicat per talent a la persona que crea Cultura: hi ha nombroses maneres d'aconseguir que les persones generadores de Cultura rebin una recompensa per fer-ho no només justa sinó fins i tot MOLT generosa.


Doncs què falla?
Falla el fet que determinades persones i entitats vulguin fer precisament allò que tant critiquen i criminalitzen: viure de l'obra, l'esforç i el talent de l'altra gent. De TOTA l'altra gent.


Bé... i què es pot fer per canviar-ho?
En teoria caldria crear una llei mundial antiparasitisme  (i redactar normatives concretíssimes) que disposés de cossos policials especialitzats i jutjats dedicats en exclusiva per expropiar i empresonar totes les persones que, en el terreny que sigui, es dediquin a enriquir-se robant a l'altra gent. Però això només seria possible si les administracions públiques, els governs i els estaments supraestatals els forméssin persones tant capacitades com honrades i, a més, tinguéssin algun tipus de poder real: No és el cas.
El poder real de les nostres societats el ténen precisament aquests paràsits: Laboratoris farmacèutics, empreses d'energia, de telecomunicacions, de banca, d'autopistes, d'assegurances, de protecció de drets d'autor... Són els sectors emergents! Per a ells no hi ha cap crisi (diguin el que diguin)!
I com que tampoc és qüestió d'iniciar una matança massiva ni de liar-se a cremar ciutats fins que aturin les seves activitats o fer una vaga de fam a escala mundial fins que les cúpules d'aquestes organitzacions siguin desterrades a un desert inhòspit a viure amb mig litre d'aigua i 100 grams de farina d'arrels amargues al dia el que els quedi de vida (que és amb el que passa la població més pobra del planeta)...
Ens caldrà pensar en positiu, construïr l'alternativa al parasitisme i anar excloent de les nostres societats les activitats parasitaries. En el camp de la cultura això passa per:

• Eliminar al màxim qualsevol mena d'intermediació especulativa entre la creació cultural i el seu públic final.
• Potenciar l'ús del CopyLeft i de les llicències Creative Commons 
• Maximitzar l'autoedició i la distribució pròpia a través d'internet.
• Formar associacions i cooperatives de creació i producció.En música, descàrregues directes des de la web del grup, concerts i autoedició de recopilatoris de col·leccionista amb prou valor afegit i tiratge prou curt com per que s'esgotin de seguida.
• En literatura, també descàrregues directes a preu just, format audiollibre autoeditat i premis literaris més feines paral·leles a l'activitat literària com com columnes als diaris, conferències, fer de jurat de premis, donar cursos d'escriptura literària... 
• Denunciar públicament (quan no es pugui per via judicial) les actituds i accions de gàngsters i paràsits culturals.
• Com a públic, boicotejar les obres culturals adscrites a qualsevol societat de protecció dels drets d'autor i grans empreses/corporacions paràsites.
• També com a públic, donar suport a les creacions i produccions indepents.
• En les grans produccions adscrites al parasitisme que es defensen de manera beligerant contra l'accés just del públic i que no distingeixen entre pirateria especulativa(per vendre) i el dret d'ús: no molestar-se ni en baixar-se o copiar-se les obres... ignorar-les.
• Emprendre recollides de signatures per tramitar iniciatives legislatives populars contra el segrest de la Cultura.
• Crear blocs, webs, portals i xarxes contra l'especulació cultural.
• Formar una candidatura unitària europea per presentar-la a les eleccions al parlament europeu i anar emprant els immensos sous dels parlamentaris aconseguits (són vitalicis!) per emprendre causes judicials contra les societats de protecció dels drets d'autor i altres paràsits.
• En música i espectacles: els grups independents, que no pertànyen a cap entitat o empresa paràsita, anunciar-ho clarament amb una marca fàcilment reconeixible (en un altre post en proposarem algunes).
• No comprar cap obra cultural que tingui publicitat als grans mitjans.
• Potenciar premis literaris i altres concursos artístics de caire popular i desvinculats del parasitisme cultural.
• Reclamar des d'entitats, empreses i administracions el retorn del cànon per a suports emprats en producció pròpia.
• Omplir les xarxes socials, el YouTube, els fòrums i també els carrers d'opinió contra el parasitisme cultural.
• Intentar donar el mínim d'ingressos als paràsits culturals (no fer servir CD/DVDs si es poden utilitzar memòries USB o Discs Durs que només paguen el cànon una vegada i són reutilitzables, per exemple).
• Organitzar parades de Sant Jordi amb "roses a preu just" i llibres només sense copyright.
• Boicotejar totes les fires del llibre i esdeveniments similars amb manifestacions a l'entrada que difonguin el concepte: "si tens paràsits, no et puc comprar" o idees similars.
• Recollir en blocs, fanzines i altres mitjans de contrainformació llistats d'actuacions injustes, d'artistes vinculats al parasitisme...
• I, sobretot, seguir buscant maneres de lluitar contra el parasitisme cultural en totes les seves formes.