Aquest bloc està en construcció: Recordeu-ne l'adreça i torneu-hi més endavant, quan ja estigui en ple funcionament. Si teniu blocs d'opinió política i/o social, coneixeu pàgines que poden interessar a la gent que visiti Rates de medi@teka o, simplement, teniu coses a dir... ja podeu començar des d'ara a fer les vostres aportacions.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Càrrecs polítics: Exigim-los un perfil bàsic

Per a accedir a qualsevol càrrec de responsabilitat tant en l'empresa privada com a l'administració pública cal tenir un perfil determinat en relació a la formació, els coneixements, l'experiència i les capacitats personals. Fins i tot per accedir a llocs de treball relativament bàsics es demana com a condició indispensable un bon coneixement de determinats idiomes, d'aplicacions informàtiques concretes, carnets de conduïr professionals, titulacions concretes...

Tot això és molt lògic i raonable donat que cal assegurar que la persona que accedeix a un lloc de treball concret té la capacitat de dur a terme les tasques associades al seu càrrec. A algú li semblaria bé que no existís un perfil mínim per a poder excercir professions relacionades, per exemple, amb l'educació, l'enginyeria, la sanitat, la justícia, l'economia, la seguretat, el transport públic, la comunicació...???

Doncs bé, en aquest estat nostre tant bèstia fins ara s'ha cregut que aquest criteri tenia una excepció precisament per la banda alta, en l'accés als càrrecs de més responsabilitat: els càrrecs polítics.

Així, a algú que vulgui treballar a la recepció d'un hotel se li pot exigir un bon coneixement d'anglès però  per accedir al ministeri d'afers exteriors o fins a la presidència de l'estat això no és necessari: no hi ha cap mínim perfil de coneixements i capacitats per a poder presidir el nostre país o l'estat. I, a sobre, aquests càrrecs ténen sous vitalicis i no modestos, precisament.

Vist això, no és gens estrany que les coses ens vagin com ens van: l'accés al poder públic depen només de campanyes publicitàries i dels recursos necessaris per pagar-les. I el finançament d'aquestes campanyes no està regulat per que els partits polítics disposen d'una infinitat de vies d'obtenció de recursos al marge de cap normativa ni legislació.

Realment volem que els nostres interessos individuals i col·lectius siguin administrats per persones mediocres i/o oportunistes? Aquesta és la democràcia que volem?

La solució a aquest greu problema seria molt fàcil si no fos pel fet que les persones mediocres, gens preparades, oportunistes (i sovint corruptes) que accedeixen al poder solucionant-se així la vida pròpia i dels seus per sempre defensaran a mort els seus privilegis.

Obtindriem una classe política de nivell més alt i, per tant, més capaç de resoldre els nostres problemes si cada partit es veiés obligat a presentar les seves potencials candidatures a una oposició pública que els capacités per a poder presentar-se a cada tipus de càrrec concret.

Així, per exemple, en vista a les eleccions municipals, cada partit hauria de buscar entre la seva militància les persones que disposessin de la titulació mínima imprescindible per a accedir a una alcaldia i presentar-los a una oposició adequada al càrrec al que voldran accedir. Les candidatures finals s'haurien de triar entre les persones que aprovéssin aquesta oposició. I es podríen estalviar primàries triant la millor nota.

Bé, no cal dir que això no ho veurem mai: Vivim en un estat que encara creu que la seva màxima representació pot recaure (de manera hereditària!) en una persona que va nomenar un dictador feixista (també pràcticament analfabet) en base als mèrits militars i feudals dels seus avantpassats... I, per si quedés algun dubte qualitatiu de la democràcia que patim: el cap de l'estat encapçala, jeràrquicament, l'excèrcit i no l'universitat, el coneixement, la cultura...

Diuen que cada país té el govern que mereix...
  

1 comentari:

  1. Companys... ho pinteu tot molt negre. Però no us falta raó. No sé si tots plegats som burros o és que som uns deixats, anem a la nostra i deixem que tota aquesta gent ens robi... per que hi estem acostumats. Si mirem la nostra història veiem que mai no hem tingut cap època en la que aquestes coses no anéssin així.

    És trist.

    ResponElimina