Aquest bloc està en construcció: Recordeu-ne l'adreça i torneu-hi més endavant, quan ja estigui en ple funcionament. Si teniu blocs d'opinió política i/o social, coneixeu pàgines que poden interessar a la gent que visiti Rates de medi@teka o, simplement, teniu coses a dir... ja podeu començar des d'ara a fer les vostres aportacions.

divendres, 21 d’agost de 2009

Per marcar territori

És evident que qui es mou pel terreny de l'opinió en té una de pròpia. Suposo que l'estètica i el format del bloc ja deixa força clares les coses... però sempre va bé parlar clar:

1) Les Rates de Medi@teka no creiem en el feudalisme sota cap de les seves formes i considerem que tots els títols associats al fet monàrquic i al concepte d'aristocràcia (així com els privilegis que se'n deriven) són directament delinqüència. Entre d'altres, la idea de privilegis nobiliaris infringeix la constitució espanyola vigent, la declaració universal dels drets humans i el sentit comú més elemental. A més, considerem que ningú hauria d'heretar privilegis pel fet que els seus avantpassats matéssin a molta gent per mitjà dels seus excèrcits o per la decisió personal d'un dictador feixista. Però l'actual "rei" de l'estat espanyol a part de ser escollit i nomenat pel dictador Francisco Franco, va ser "confirmat" per les urnes (Com Hitler, Bush, Aznar i Sharon, per exemple)... i això ens porta al següent punt.

2) Considerem que la democràcia, com a concepte, és una bona idea. Però també pensem que la seva aplicació real té moltes carències i dista molt de ser, tal com la coneixem ara, un bon sistema: Per començar, un vot és molt poc poder. En segon lloc, l'opinió majoritària no és garantia de res. A més, el poder real de les nostres societats no es troba en la presidència dels governs sinó en altres despatxos (molt més foscos, menys coneguts). Per altra banda, coses tant terribles com la corrupció, la ineficàcia, la mediocritat i la manca de transparència (entre d'altres) haurien de quedar quirúrgicament excloses de qualsevol sistema que pugui ser considerat mínimament digne.

3) També pensem que totes les religions (i altres organitzacions en general) que disposen de jerarquies amb privilegis ataquen també la idea bàsica que considera que totes les persones som iguals en drets i deures. Hi ha molts dogmes de fe en aquesta línia que discutirem frontalment més endavant. De tota manera, no ataquem (encara que no compartim) la idea d'una mística personal sempre i quan no generi privilegis per a alguns i deures (sovint abusius) per a altres.

4) El dret d'accés a la cultura és també un conflicte vigent des de principis del romànic europeu i ja portem segles amb aquesta lluita: la cultura del feudalisme, de l'explotació, de la religió jeràrquica, del mercadeix especulatiu i del segrest de llibertats col·lectives en general s'oposen a una idea senzilla i altament defensable: tota persona té dret innat d'accés a tota la cultura en les mateixes condicions amb que té dret a respirar o a viure en general. I els beneficis d'uns pocs no es poden oposar a aquest principi fonamental. Una altra cosa és fer negoci amb la propietat intelectual aliena... ja en parlarem més endavant.

5) El sexisme, l'homofòbia, el racisme i la xenofòbia (entre d'altres) són sociopaties que afecten les societats d'una manera comparable a l'efecte que té el càncer o les infeccions greus en un ésser viu. I com a tals han de ser combatuts i extirpats dels nostres sistemes. Creiem que cal una legislació tant estricta com en l'antiterrorista (sense tortures ni abusos indignes que s'han de suprimir de tot el sistema en general) per a aquests casos.

6) Evolucionisme radical. És un fet que l'evolució no arriba alhora per tothom. I la gent "pre-sapiens" de totes les societats ha de ser posada al seu lloc, a la cua del moviment evolutiu, amb tots els seus drets personals i socials garantits però sense opció de frenar una societat sencera en camins que son, objectivament, encertats. Això val per tot l'antievolucionisme nord-americà, per molts dogmes religiosos, per molt "sexisme tradicional"... qui tingui idees pre-històriques té dret a viure-les personalment però no a imposar-les a tercers i molt menys a societats senceres.

7) La televisió, la cultura del consumisme en general, l'esport de masses, la moda i moltes aplicacions dogmàtiques de la idea religiosa són elements afavoridors del concepte de ramaderia social que permet a unes poques persones mantenir el control (i l'explotació) de tota la resta. I com a tals han de ser combatuts amb fermesa. El pensament únic ens converteix en ramats socials molt fàcils d'explotar. El pensament individual crític és molt més difícil de governar.

8) Els mitjans convencionals de comunicació menteixen per sistema i rendeixen pleitesia als poders establerts. Però alguns professionals concrets d'aquests mitjans busquen la manera, per ética personal, de saltar-se aquesta restricció. Cal combatre tots els suports al moviment organitzat d'estupidització social i recolzar les persones que lluiten per fer arribar la informació directa al gran públic. No creiem en el concepte de contrainformació i proposem a canvi el terme "informació directa" (sense filtres ni restriccions).

9) Salut del planeta. En aquest aspecte les coses estan força clares entre nosaltres: el planeta ja no podrà ser mai una selva verge, però pot ser un jardí i un hort, amb el seu bosc verge si apliquem la cultura de la sostenibilitat i deixem de créixer de manera irracional. La cultura del consum extrem només beneficia a poca gent i perjudica a la resta de la humanitat... present i futura.

10) Cap veritat absoluta, ni les nostres idees més arrelades, justifica eliminar el procés personal del pensament i del judici crític. La veritat és nòmada i molt relativa. El que avui ens sembla vàlid, demà pot no ser-ho. És important mantenir la capacitat de canviar, d'evolucionar, de matisar, d'incloure, de comprendre, de reinterpretar, de reinventar, de somniar, de desitjar, d'exigir, d'esperar...

Pot semblar un decàleg i, com a tal, un dogma. Però deixa de ser-ho en la mesura en la que es manté obert al debat i a l'evolució...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada